03 d'Agost de 2020

Lloc de barricada de defensa

Enfrontament entre els sometents federals i les troper governamentals 

Els fets que es narren a continuació provenen de tres fonts: de la publicació  Eco Bisbalense del 6/10/1888 pàg. 2 (1), de la carta de Miquel Matas a Pere Caimó i Bascós (2) i del testimoni oral de la família Salamó, transmès de generació en generació fins a la Carme Salamó i Corominas. Aquest fet és conegut popularment com El Parlamento a les cròniques de l’època.

L’atac de les tropes governamentals es va produir sobretot en el sector oriental de la Bisbal, en el que avui anomenem carretera de Palamós, carrer 6 d’Octubre i carrer Nou.  Segons la publicació Eco Bisbalense, cap a les 4 de la tarda, hora solar (3), les tropes del govern vanfer un alto el foc perquè havien vist el que van pensar que erauna bandera blanca a la barricada dels federals. De fet, des de l’inici de la trifulga hi havia hagut una bandera blanca amb unes lletres vermelles que deien“Visca la República Federal” a la barricada dels insurrectes (4). Pot ben ser que el color blanc confongués les tropes del govern. En qualsevol cas, a la barricada federal també es va aturarel foc perquè tant d’un costat com de l’altre es van pensar que els del bàndol contrari es volien rendir. Un missatger de la barricada federal va afanyar-se a anar al Castell, que funcionava com a centre de comandament i on hi havia Pere Caimó, a informar que les tropes del govern s’havien rendit. 

Pocs minuts després, representants d’un i altre bàndol es van trobar en un punt entremig de les dues posicions per parlamentar, aproximadament a uns 150 passos d’on hi ha aquesta placa. La delegació federal estava formada per Mateu Casamiquela iParera; el seu fill, Joan Casamiquela i Pi, i Pere Salamó i Matlleu, conegut com en Cuixes. Per la banda governamental, hi havia el capità  del segon batalló de Navarra de les tropes del Govern, Manuel Cancer Gonzalez (4), i un sotsoficial. Quan les dues delegacions van ser a pocs passos, segons una de les fonts, quan li van preguntar què volia, el capità Manuel Cancer del govern va dir “que cese el fuego, que entreguen las armas y que abran las puertas”.I acompanyant aquestes paraules, va agafar amb la mà esquerra l’empunyadura de l’espasa d’en Mateu Casamiquela, mentre l’apuntava al cor amb el revòlver que aguantava amb la mà dreta. L’actitud clarament hostil del capità, que no concordava gens amb la suposada negociació pacífica governamental, i la cara de consternació d’en Mateu, va fer que una i altra part s’adonessin alhora de l’equívoc. Cap dels dos bàndols no estava disposat a rendir-se, tal com havien pensat que volien fer els del bàndol contrari. Va ser llavors quan el sotsoficial governamental es va adonar que la bandera federal que portava en Josep Oliva i Vilar, de Sant Feliu de Guíxols,conegut com a Xec Xeba, no era blanca de rendició, tal com havien pensat, sinó identitària. I com que, malauradament, en Josep Oliva era força a prop d’ell, va disparar a boca de canó per tal d’abatre el portaestendard i la bandera federal. En Josep Oliva va caure mort i, de seguida, en Pere Salamó, sense pensar-s’ho dues vegades, va desarmar-lo amb un gest ràpid i el va apuntar amb la seva arma. Al mateix temps, en Mateu Casamiquelava encanonar amb el seu revòlver el pit del capità i va dir que “si no le soltaba la espada era víctima”. Els combatents d’un costat i l’altre, que feia una estona que havien sortit a celebrar la rendició del bàndol contrari, que s’havien barrejat entre ells i que s’estaven abraçant feliços, van arrencar a córrer cap a les seves respectives posicions.

Durant uns moments, ni el capità Manuel Cancer ni ningú de la delegació federal no es va moure. Després, tot de sobte, el capità va apartar la seva mà del puny de l’espasa d’en Mateu i va engrapar l’escopeta d’en Joan Casamiquela. Però aquestva ser prou ràpid per fer un pas enrere, esquivar-lo i apuntar amb la seva arma el pit del capità. Com que aquell sotsoficial, que era el segonde la delegació governamental i el que havia matat en Josep Oliva, havia aprofitat la confusió general per fugir corrent i retornar on hi havia les tropes governamentals, en Pere Salamó va poder apuntar també el capità Manuel Cancer. La situació era delicada, però la dominaven clarament els federals. En aquell moment,dos d’ells estaven apuntant el capità. Va ser per això que es van poder retirar amb garanties de seguretat cap a les seves posicions. Mentre retornaven a la barricada, però, van trobar en Pere Caimó, que es dirigia cap al punt de trobada per saber què volien. Malgrat les recomanacions del grup federal i malgrat que portaven el cadàver d’en Josep Oliva, Xec Xeba,en Pere Caimó no els va voler escoltar. Segons explica en el seu diari (4), va interpretar que, si aquella negociació havia fracassat, era perquè només ell estava capacitat per poder arribar a un acord amb les tropes governamentals. En veure, doncs, que en Pere Caimó no reculava, un cop arribat a la seva barricada, en Mateu Casamiquela va ordenar formar els sometents per fer una càrrega contra la tropa governamental. Però en Miquel Matas, que era el segon oficial dels federals, ho va impedir. Confiava que en Pere Caimó, el primer cap de la revolta, podria parlamentar amb l’enemic (5) i convèncer-los. Però no va ser així i els de la tropa governamental van aprofitar que en Pere Caimó era amb ells per fer-lo presoner. En veure el que estava passant, els federals van reprendre la lluita.

(1) Diari Eco Bisbalense. 6/10/1888, pàg. 2

(2) El federal Pere Caimó 1819-1878. Josep Clara i Àngel Jiménez.

(3) Segons el diari Eco Bisbalense (1), però, era hora solar, o sigui que van ser les 6 de la tarda hora nostra.

(4) Sucesos de la Bisbal y su distrito. Reseña de la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869. Pedro Caimó. Barcelona. Librería Española de I López. 1870

(5) Segons el que explica el diari Eco Bisbalense (1). Segons la carta que va enviar el segon oficial Miquel Matas (2) dirigida a Pere Caimó justifica la seva decisió dient “veient el perill que corrien i la dificultat de la gesta; presenciant les evolucions de la tropa (governamental), que lluny de rendir-se com s’havia cregut minuts abans, van prendre mesures per atacar-nos de nou; ignorant (nosaltres) així la força de l’enemic i estant en el nostre cas escampada per la població i a més considerant que les tropes regulars tenien cavalleria era imprudent atacar-los a camp obert, vaig donar la veu d’alto amb força i energia.”

Text: Montse Sais i Sabater

Ajuntament de La Bisbal d'Empordà
 
Casa Consistorial
Plaça del Castell, 10
17100 - La Bisbal d'Empordà 
Tel: 972 640 975 / 972 640 976
Fax: 972 643 186
Horari d'atenció al públic: De dilluns a divendres de 9 a 14 hores

Ajuntament Vell
Carrer de les Mesures, 17
17100 - La Bisbal d'Empordà
Tel: 972 640 975 / 972 640 976
Fax: 972 643 186
Horari d'atenció al públic: De dilluns a divendres de 9 a 14 hores
 
Torre Maria
Àrees de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local
c/Aigüeta, 17
17100 - la Bisbal d'Empordà
Tel: 972 646 806
Oficina de Turisme
Tel: 972 645 500

Oficina de Turisme
c/Aigüeta, 17
Tel: 972 645 500

Castell Palau
Oficina de Turisme
Pl.Castell, s/n
17100 - La Bisbal d'Empordà
Tel: 972 645 166
 
El Mundial
Àrea de Cultura, Oficina de Català, Aula de dibuix, Escola de Música i Biblioteca Municipal
c/Estació, 2-10
17100 - la Bisbal d'Empordà
Tel: 972 642 593

Biblioteca Lluïsa Duran
c/ Agustí Font, 28
17100 - La Bisbal d'Empordà
Tel: 972 64 21 79
 
Escoles Velles
Àrees d'Ensenyament, Joventut i Acció Social i Ciutadania, Casal de Joves i Aula d'Adults
c/1 d'octubre de 2017, 16-24  17100 - la Bisbal d'Empordà
Tel. Ensenyament:  972 646 737
Tel. Joventut: 617558990
Tel. Acció Social i Ciutadania: 972 646 737 (ext. 4)
 
Pavelló Municipal
Àrea d'Esports
Avinguda Mas Clarà,1-21 
17100 - la Bisbal d'Empordà
Tel: 972 642 198
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies