Algunes informacions útils per a la prevenció respecte els senglars:
- No donar mai de menjar als senglars, ja que amb aquest fet es modifica la seva conducta i acaben perdent la por a les persones, amb el risc que suposa al ser animals salvatges que tenen reaccions imprevisibles.
- Llençar la brossa dins de contenidors. El menjar dels animals domèstics ha de quedar fora de l’abast dels senglars.
- La tipologia de la vegetació dels parterres i espais verds determina la presència de senglars.
- Evitar aquells aliments més comuns en la seva alimentació com les plantes bulboses o reduir la freqüència del reg i canviar a xerojardineria redueix la presència d’aquests animals.
- El desbrossament de l’estrat arbustiu i la reducció de la densitat arbòria en les zones urbanes i periurbanes evita l’efecte refugi i dificulta l’accés dels exemplars salvatges.
- La instal·lació de tanques ben ancorades al terra i mantingudes periòdicament o la instal·lació de passos canadencs evita l’accés dels senglars en aquells espais més sensibles.
- La col·locació de filats elèctrics també és una eina efectiva per a la protecció de certs espais.
Aquí us deixem amb un article que parla de com hem de gestionar la situació si mai ens trobem un senglar i l’actitud que hem de tenir en zones urbanes i periurbanes:
(…) Els casos dels senglars urbans ja no són cap novetat pels ciutadans de Catalunya, cada dia és més habitual veure’ls passejar pels voltants de l’àrea metropolitana o al bell mig de Barcelona. El mateix passa als Parcs Naturals, a les urbanitzacions de tot el país, als camps de golf, aeroports, rius i rierols, tota la xarxa viaria catalana, centrals tèrmiques, recintes privats, depuradores, parcs ambientals, zones esportives, rotondes,… en fi a TOT ARREU! No és cap novetat però sí que és un problema (…)
Ara la novetat és que el senglar es torna agressiu i moltes vegades ho fa per reclamar aquell menjar que tanta gràcia els feia a uns quants “salvadors” donar-los. Ara però, ja no fa tanta gràcia perquè el “senglar humanitzat” assetja a l’humà per tal d’aconseguir aquell aliment fàcil que abans li havien proporcionat. En diversos casos ja hi ha hagut hospitalitzacions a causa dels atacs d’aquests senglars.
Però els canvis d’actitud d’aquests animals també està afectant, i molt, al col·lectiu caçador, ja que no hi ha batuda ni jornada de caça que no es trobi un senglar agressiu que planta cara als gossos i/o als caçadors. I és que, enguany, estan havent-hi moltes baixes de gossos (de bons gossos) per aquesta causa. Molts gossers ja no saben què fer, han invertit en assegurances, en armilles de protecció pels seus gossos, però sociològicament aquesta situació és nefasta pels amants dels gossos i de la cacera en general i econòmicament comença a ser difícil de suportar per colles sense ànim de lucre, ja que els costos s’eleven indiscriminadament, amb la dificultat afegida d’aconseguir bons gossos. Els bons gossos s’aconsegueixen moltes vegades comprant cadells provinents de bones línies de treball i destinant bona part del temps personal del gosser a entrenar-los.
Les causes d’aquest canvi constant d’actitud dels senglars no són clares, però bona part apunta a què s’han fet forts, han disparat les seves poblacions i han perdut el respecte a les persones, probablement per aquests motius, entre altres:
– El proteccionisme que se’ls ha atorgat administrativament al llarg dels anys.
– La gran quantitat de zones de refugi, protecció i zones de seguretat que hi ha a tot el territori.
– La tendència que hi ha actualment de portar gossos deslligats a passejar pel bosc. Això fa que quan es troben senglars, aquests gossos marxen atemorits i, d’aquesta manera, els senglars veuen que ells són superiors als gossos. Això fa que quan arriba el dia de cacera, en comptes de marxar del jaç (com feien normalment quan sentien els gossos de caça), els planten cara i els desenllaços no sempre són victoriosos pels gossos.
– La moda de donar menjar als senglars com si fossin colomets de plaça Catalunya.
– La poca flexibilitat en els calendaris de caça de molts Parcs Naturals.
– L’obsolescència de la Llei de caça, que no està adaptada a la caça actual.
– La nul·la o poca gestió del món forestal, que ha creat zones realment impenetrables on el senglar se sent segur i valent.
Per tant, usuaris del medi natural si veieu senglars passeu d’ells, desvieu-vos del seu camí i no provoqueu situacions que puguin originar un conflicte. I per descomptat porteu el gos lligat!
Josep Vila – Barcelona – 22/12/2015
“
