‘Corrandes de l’exili’ i ‘L’emigrant’ amb la soprano Maite Mer i ballada de sardanes amb la Cobla de l’Escola de Música Conrad Saló. Són les actuacions musicals que dinamitzaran l’acte de posar un nou nom a la Biblioteca de la Bisbal, ubicada a l’antic escorxador del carrer Agustí Font. Serà a partir d’aquest dissabte 15 de novembre, a partir les 12 h del mig dia, quan l’equipament passarà a anomenar-se Biblioteca Lluïsa Duran. La jornada, organitzada per l’Ajuntament de la Bisbal amb la col·laboració de l’Escola Municipal de Música Conrad Saló, també comptarà amb la participació d’amics i familiars.
La Lluïsa Duran i la Llibreria Hugas de la Bisbal
Lluïsa Duran Cama –que a partir del 15 de desembre donarà nom a la Biblioteca de la Bisbal– va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1899, filla de Narcís Duran i Juera i Cristina Cama, de Calonge. En Narcís Duran va ser alcalde de Sant Feliu, maçó, federal, anticlerical, promotor del cooperativisme i de l’escola laica, en el mateix període que el llibertari Joaquim Garriga fundà Escola Moderna de la Bisbal. Aquesta mentalitat oberta del seu pare li va permetre adquirir un gran bagatge cultural i no ser discriminada en l’accés a l’educació pel fet de ser dona. L’any 1926 es va casar amb Gaietà Hugas i Callol de l’Escala. El seu padrí de noces va ser el president Irla, que va elogiar la seva valentia per contraure matrimoni civil en plena dictadura de Primo de Rivera. El 1927 va néixer el seu fill Joan, que el 1981 va ser el primer alcalde democràtic de la Bisbal. A Sant Feliu de Guíxols va exercir d’auxiliar de mestra a les Escoles Municipals del 1920 al 1927. El 1932 van arribar a la Bisbal per fer-se càrrec de la Llibreria Bahí, a les Voltes, que va passar a dir-se Llibreria Hugas.
D’arrels federals i, per tant, molt catalanista i d’esquerres, durant la Guerra Civil col·laborà amb la CNT, fent de secretària del sindicat. El 1939 va ser l’única dona de la Bisbal que va patir un consell de guerra, acusada de delicte de rebel·lió i la van condemnar a cadena perpètua. Quan la van detenir, la van rapar i passejar pels carrers de la Bisbal entre dos guàrdies civils, per humiliar-la públicament. Va estar a les presons de dones de Girona, de Barcelona –presó de les Corts– i de Palma de Mallorca. Li van commutar la pena i tornà a la Bisbal el 1945, on havia deixat marit i fill. Durant la dictadura franquista va estar en llibertat vigilada fins al 1961 i, en aquelles èpoques fosques del franquisme, la Llibreria Hugas va ser una llum que guardava mig amagat el que s’havia perdut, tot el que el nou règim havia pres. S’hi podien trobar llibres escrits en català, literatura universal, et podien assessorar en temes culturals, s’hi feien tertúlies… Bisbalenques i bisbalencs podien buscar, remenar, fullejar i llegir llibres, diaris i revistes: era com una petita biblioteca. Tot i no renunciar a les seves idees i a l’anhel per la llibertat, la repressió que va viure la va portar a dur una vida molt discreta, senzilla i austera i a bolcar-se plenament en la seva afició per la música. Va morir el 1983 a la Bisbal d’Empordà. Poc abans de morir va escriure unes emotives memòries que va imprimir i enquadernar per regalar als seus amics. En aquestes memòries, que es poden trobar escrites en català a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, queda reflectit el seu pensament, les seves vivències a la presó i el seu tarannà humanista.
