El proppassat dia 22 de desembre els membres del Patronat del Terracotta Museu varen realitzar una visita a les obres de la fase 3 i última de la rehabilitació del Terracotta Museu, per tal de conèixer de primera mà el desenvolupament d’aquests treballs i l’estat dels mateixos.
Les obres varen començar el 13 d’octubre i hores d’ara continuen a bon ritme. El termini d’execució de l’obra s’ha estipulat en 9 mesos, i la superfície que es rehabilita és de 3.930 m2.
En aquesta fase 3 es completarà la reforma del nou accés al museu, entrada que s’ha de convertir en un dels seus principals reclams. Actualment, el solar on està situat l’equipament és gairebé interior respecte la via pública, però quan la transformació estigui totalment enllestida el front del museu superarà els 30 metres. Resta per construir també, en la present tercera fase, els sistemes de prevenció i control d’incendis, la reorganització de l’espai interior, la formalització de l’entrada i l’equipament i la nova presentació de l’exposició permanent.
El regidor delegat del Museu i vicepresident del Patronat, Xavier Dilmé, ha explicat que “en principi tot va sobre el previst i per tant mantenim el calendari d’obertura definitiva de les instal·lacions per a finals de juny o principis de juliol com a molt tard”. Dilmé recorda que l’objectiu de la reforma arquitectònica de Terracotta i la definició de la seva nova museografia “és (de manera prioritària) consolidar definitivament el Museu com el gran centre estratègic per a la cultura de la Bisbal, basat en la preservació, la conservació i la difusió del patrimoni material i immaterial vinculat a la ceràmica. Al mateix temps, -afegeix el regidor- pensant que havia de contribuir de manera efectiva al desenvolupament econòmic de la ciutat i, de retruc, al propi sector ceramista”.
L’obra corresponent a la darrera fase de rehabilitació del museu consisteix en:
1- Adquisició d’una parcel·la amb façana a la carretera, cosa que permetrà obrir a aquesta via principal un nou frontal de museu de 33 metres de llargada. Aquesta intervenció es complementarà amb la remodelació de l’accés a l’equipament i la formalització d’una nova imatge.
2- Es remarca la boca d’accés a l’edifici amb una reixa-gelosia que protegeix i mitiga l’agressió solar al vestíbul. Es modifica la fusteria de la porta d’accés. L’espai caustral que acompanya l’entrada es tracta refent-ne la façana. Se suprimeix la barrera arquitectònica existent mitjançant el pla inclinat, que és la base de l’esmentada façana.
3- Es refà la façana, obrint-la al pati, captant les visuals de les xemeneies.
4- Es neteja el vestíbul de parets i serveis innecessaris amb la finalitat de guanyar claredat distributiva i capacitat per contenir exposicions temporals i servei de venda d’entrades, una possible cafeteria i botiga. L’operació de neteja d’aquest espai consisteix bàsicament en l’enderroc d’una paret transversal, el desplaçament dels serveis sanitaris i el canvi de situació de l’escala d’accés al pis superior.
5- La nau següent, museu endins, que és la més densa en elements fixos de l’antiga fàbrica, es destina a exposició de processos i eines previs a la fabricació de la ceràmica, amb un apartat clos on s’hi preveu un punt d’informació audiovisual.
6- El bloc de sanitaris, tant públics com del personal, es construeix darrera la cara oest de la sala abans descrita. El seu emplaçament és prou cèntric, però no hipoteca cap dels grans espais d’exposició. S’han col·locat aprofitant l’existència d’un pati que en facilita la ventilació. En aquesta zona, que és una mica marginal i estrafeta, s’hi situa també la sala de màquines i un dipòsit de motlles.
7- S’adaptaran les antigues xarxes d’instal·lacions elèctriques a la nova normativa. Les naus a rehabilitar es dotaran de la xarxa i aparells d’il·luminació corresponents. Així mateix, es resoldrà la climatització general del museu i, en particular, la de la zona d’oficines i de treball. També es posaran al dia els sistemes contra incendis i de seguretat.
8- En les dues sales successives en direcció al nord s’hi proposa l’exposició de rajoleria i de terrissa. Tot el recorregut pel museu s’efectua seguint l’àrea ocupada per una sèrie de forns i té vistes sobre un taller de terrisseria i un taller pedagògic. L’àrea d’exposició de la terrissa està en contacte amb el magatzem que conté una col·lecció de terrissa de la Península Ibèrica i illes el qual, en casos especials, podrà ser visitat.
9- El passadís superior, que ressegueix i domina l’espai del museu, es destinarà a exposició de la ceràmica de creació. En aquest nivell superior i en una zona ample que, sobre el vestíbul, connecta els passos est i oest, s’hi preveu la implantació de les oficines que han d’estar lligades als serveis administratius de l’entrada.
De manera paral·lela a l’inici de les obres d’aquesta darrera fase de rehabilitació de l’edifici, s’està duent a terme la redacció del projecte museogràfic per tal d’adequar-lo no només a les noves necessitats expositives que s’esdevindran, sinó també per actualitzar-lo als nous coneixements que tenim sobre la particular història de la ceràmica de la Bisbal.
“
