El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà estrena el proper dissabte 1 de juliol l’exposició Carles Sala. D’oller a artista de la ceràmica. La mostra reivindica el llegat del ceramista Carles Sala i en redescobreix els seus antecedents familiars. A través de l’exposició temporal, el museu bisbalenc posa el focus en la transició creativa de Carles Sala, d’oller tradicional a artista de la ceràmica. Alhora, també repassa la nissaga d’artesans bisbalencs amb el cognom Sala, que es van especialitzar a fer atuells de cuina (olles i cassoles) amb una història que es remunta 175 anys enrere. L’acte inaugural de dissabte arrencarà a les 19.30 h i es complementarà amb la projecció de l’audiovisual Carles Sala, ceramista. Entre la tradició i la modernitat, que el museu ha produït per a l’exposició. La mostra romandrà oberta al públic fins el 25 de febrer de 2024 a la sala d’exposicions temporals del Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà.
La mostra Carles Sala. D’oller a artista de la ceràmica transita entre la figura del ceramista bisbalenc i la dilatada nissaga d’artesans especialitzats en atuells per cuinar que el va precedir. S’inaugurarà aquest dissabte i es podrà veure fins a finals de febrer del 2024 a la sala d’exposicions temporals del Terracotta Museu. Així, l’exposició gira al voltant de dos àmbits clarament diferenciats. El primer centra la mirada en la nissaga d’ollers de la família Sala, amb una història que es remunta uns 175 anys enrere. Durant aquest període, la professió es va transmetre inalterablement de pares a fills, culminant amb Carles Sala i Mitjà (que personifica la sisena generació de terrissers de la família). A més, inclou l’audiovisual Carles Sala, ceramista. Entre la tradició i la modernitat, amb una entrevista feta a Carles Sala amb motiu de l’exposició.
Al voltant del 1883, Francisco Sala, besavi de Carles Sala i terrisser de Breda, es va establir a la Bisbal per fundar una de les poques terrisseries locals dedicades a la manufactura d’olles i cassoles. Era una producció poc habitual a la ciutat, perquè al territori no hi havia massa argila refractària (indispensable per fer aquestes peces que han de resistir altes temperatures). L’exposició temporal vol posar en valor el llegat d’aquest obrador i dels seus membres. I és que la mostra examina les diferents tipologies de peces que s’hi van produir i també els estris i les màquines que feien servir els ollers bisbalencs.
L’últim terrisser de la nissaga
El segon àmbit de l’exposició està dedicat a Carles Sala i Mitjà, l’últim terrisser de la nissaga. A principis dels anys seixanta del segle XX es va incorporar a l’obrador mantenint la producció tradicional d’olles i cassoles. Tot i això, a mitjans dels anys setanta, va anar abandonant aquesta manufactura tradicional per a centrar-se en la seva obra artística.
Carles Sala es va convertir en una figura transcendent en la història moderna de la ceràmica bisbalenca i, per extensió, de tota Catalunya; va saber fer el pas de la terrissa tradicional a la ceràmica d’autor considerada com a objecte d’art”, destaca el Terracotta Museu. Tot i que Sala va continuar treballant a l’espai familiar de la Bisbal, les estades a l’estranger –especialment al Japó– van ser una constant a la seva carrera. Unes experiències que també van veure’s reflectides a la seva ceràmica. L’obra de Carles Sala formen part del fons de diversos museus i col·leccions privades. També va col·laborar amb artistes d’altres disciplines; per exemple, durant els anys vuitanta, amb Modest Cuixart.
“
