La major part de la ciutadania desconeix, no només la situació, sinó fins i tot l’existència d’un dels carnívors més amenaçats de Catalunya: el turó europeu (Mustela putorius), una espècie declarada en perill d’extinció que, inadvertidament, habita el municipi bisbalenc. El turó és un mamífer pertanyent a la família dels mustèlids que també rep el nom de pudenta, espugnaix o simplement fura, ja que el turó és l’ancestre salvatge de les fures utilitzades per a la cacera de conills i com a mascotes. Així, es podria descriure l’aparença d’un turó visualitzant una fura de pelatge més fosc, conservant sempre el seu tret més característic, una combinació de pelatge facial blanc i fosc que crea un “antifaç” de bandit al voltant dels ulls.
S’estima que durant els darrers 40 anys ha desaparegut del 80% de la seva antiga àrea de distribució a Catalunya. De fet, deu anys enrere es va témer la seva extinció definitiva, però l’aparició d’individus atropellats a la plana del Baix Ter va confirmar l’existència de petits nuclis supervivents. El principal d’ells s’estén des del riu Ter fins a les Gavarres i engloba el municipi de la Bisbal, on el turó ha estat atropellat i fotografiat diverses vegades durant els darrers 5 anys.
Gràcies el projecte TuroCat s’ha delimitat la seva distribució actual i, sobre tot, s’han identificat les causes de la seva desaparició i les claus per a la seva supervivència. El manteniment de poblacions saludables de preses com conills i amfibis, l’eradicació del visó americà, un competidor invasor que ha desplaçat el turó de les ribes fluvials i palustres, i la conservació d’un paisatge agrícola tradicional, en mosaic i naturalitzat, són els eixos principals en base als quals ja s’ha començat a actuar per a recuperar l’espècie, també molt afectada pels atropellaments i per l’enverinament secundari per rodenticides. Especialment preocupant resulta el desbrossament de marges de camps i vores de recs i rieres, autèntics refugis per a multitud d’espècies que omplen de vida el paisatge de l’Empordanet. La imposició de models d’agricultura intensiva i la mal denominada «neteja» de tot tipus de cursos fluvials després d’episodis com el temporal Glòria en són dos dels seus principals motors.
Amb la participació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el Zoo de Barcelona, l’ONG Trenca i el cos d’Agents Rurals i gràcies al suport de la Fundació Biodiversitat, el Consorci de les Gavarres, la Universitat de Girona, l’IRTA Mas Badia, el Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà i naturalistes locals s’està engegant un projecte de recuperació que té com a epicentre el Baix Empordà. El turó es troba en una situació crítica, però a la vegada constitueix una oportunitat per a salvaguardar els ecosistemes i espècies pròpies del mosaic agroforestal. Els eriçons, llangardaixos, perdius, mosteles, escarbats… i tantes altres espècies que omplien el paisatge i que cada dia són més escasses. Per a aconseguir-ho, de ben segur, es necessitarà la col·laboració ciutadana.
*Text: Salvador Salvador Allué, Director tècnic del Projecte TuroCat de recuperació del turó europeu a Catalunya
*Foto: Eva Colomina
“
