19 desembre de 2018 a les 12:36

Els trencaments del Riu Daró a la Bisbal d’Empordà

Foto: Pere Mercader|Foto: Pere Mercader|Foto: Pere Mercader|

Quan el Daró arriba a les portes de la Bisbal d’Empordà ja ha recollit les aigües d’escorrentia d’una superfície d’uns 100 km2  per una llera serpentiforme de 22 km amb molts torrents tributaris del massís de les Gavarres. En temps immemorials, el Daró, quan arribava a la plana empordanesa lliurat de l’encaixonament forçat del relleu del massís, s’obria en un ventall de diferents braços fins a amansir-se dins el desaparegut estany d’Ullastret. I és que la necessitat de controlar el Daró en el planer va comportar històricament la construcció de motes, endegaments, esculleres, desviaments i canalitzacions; finalment també l’assecament de l’estany d’Ullastret.

En episodis de precipitacions importants, com el del passat 18 de novembre, es pot observar com l’aigua incrementa ràpidament el seu cabal al pas pel centre urbà. Així s’assoleix un pic de crescuda i quan les pluges s’aturen el cabal baixa força ràpidament, però amb una escorrentia que es manté durant alguns dies. Aquest fenomen pot observar-se al gràfic de cabals de l’episodi esmentat (Font: Agència Catalana de l’Aigua).

Gràfic de les dades de sensors del 18 de novembre del 2018

La història dels aiguats demostra que quan el Daró arriba molt crescut trenca abans d’entrar a la zona urbana. Això succeeix a causa del desnivell topogràfic i la incapacitat d’evacuar cabals d’avinguda grans que provenen de la confluència entre el Daró i la riera del Vilar. El Daró sempre vessa pel marge esquerre en el sentit de la direcció de baixada de l’aigua (és el cas, per exemple, del carrer del Pont, on encara es mantenen a la part inferior dels muntants dels portals les guies metàl·liques per encaixar les fustes o posts en els dies de risc d’aiguat). Quan s’inunda el marge dret és més a causa del vessament del rec del Raig, que no pas per les aigües del Daró.

Quan el Daró trenca a l’alçada de la Piscina Municipal, envaeix el que havia estat l’anomenada bassa del Moro (antics aiguamoixos, avui dessecats) i representa el primer punt de vessament de ‘la riera’ (nom que rep col·loquialment el riu Daró a la Bisbal abans d’entrar a la ciutat). Quan el marcador del nivell d’aigua instal·lat en el mur lateral del pont de l’Embut assenyala la cota dels 4,40 metres és sabut, per experiència, que el Daró ha trencat pel sector de la piscina i l’aigua sobreeixida s’escampa vers la rotonda de Cruïlles i l’Aigüeta. I és precisament el barri de l’Aigüeta el sector de la ciutat que rep els majors impactes de les inundacions del Daró. El sistema de drenatge existent (format pels recs Madralet i Madral) és insuficient per assumir cabals grans d’avinguda i retornar-los pel rec del Molí al Daró, ja aigües avall de la Bisbal.

Ara bé, si el nivell de l’aigua continua pujant (per damunt dels 4,50 metres en el marcador del pont de l’Embut) el Daró també trenca pel puig d’en Vidal i per la plaça de la Cuixa, al carrer Paral·lel. Això mateix va succeir a l’aiguat del 13 d’octubre de 2005 (molt més intens del que s’ha patit aquest passat 18 de novembre de 2018).

D’altra banda, el trencament del Daró pel seu marge esquerre al nivell de la Piscina Municipal representa una mena de fusible que evita que l’aigua desbordi al centre de la ciutat. Amb l’objectiu de minimitzar el risc d’inundació de totes les zones urbanes que queden en el marge esquerre, el POUM de la Bisbal recull una proposta de l’Agència Catalana de l’Aigua de poder construir en el futur un canal sobreeixidor de 2,9 km i d’una amplada variable de 30 a 60 metres que connecti el punt de trencament, a tocar la Piscina Municipal, amb la llera del Daró a nivell de l’estació depuradora (aquest traçat es correspondria amb un antic braç del Daró). D’aquesta manera es reduirien els episodis de desbordaments del Daró en el nucli urbà de la Bisbal (eliminació del risc d’inundació per avingudes de 100 anys de període de retorn). Val a dir que aquest canal vessador seria de caràcter tou, sense estructures de formigó i amb un fons vegetal.