Aquest mes de juliol comença una campanya conjunta per promocionar el comerç de Girona i el producte ceràmic fet a la Bisbal d’Empordà
L’associació de Comerciants Girona Centre Eix Comercial, l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i l’Ajuntament de Girona han presentat aquest matí una campanya conjunta pensada per promoure l’economia local de les dues ciutats. Es tracta d’una aliança estratègica en clau territorial i entre sectors: el comerç de proximitat de l’eix comercial, sota el paraigües de Girona Centre Eix Comercial, i el sector comercial i productiu del clúster ceramista de la Bisbal, que en aquests moments desplega la campanya del projecte de marca amb distintiu d’origen Ceràmica de la Bisbal, sota les directrius de l’Ajuntament de la Bisbal, propietari de la marca.
La campanya, que es presenta amb el reclam “Aquest juliol, la ceràmica està de moda. Vine a l’eix comercial de Girona, i descobreix-la!”, consisteix bàsicament en la promoció dels productes ceràmics de la Bisbal amb marca registrada, a través dels establiments associats a Girona Centre Eix Comercial. Aquests productes seran sortejats entre els clients dels comerços. D’altra banda, i amb l’objectiu de dinamitzar les dues zones de l’eix comercial de Girona, se celebraran, amb el suport també de l’Ajuntament de Girona, dos tallers de ceràmica que tindran lloc el proper dissabte 7 de juliol a la plaça de la Independència, i el dissabte següent (14 de juliol), a la plaça Miquel Santaló. La campanya serà difosa a través de deu mil fulls volants informatius, anuncis a la premsa i falques de ràdio.
Amb aquesta actuació, l’associació de comerciants posa en pràctica una idea que ve de lluny però que no és fins aquest any que hi conflueixen els factors necessaris per dur-la terme. El seu president, Josep Maria Noguer, ha explicat que “fa temps que pensem que posar en comú objectius de promoció entre comarques és una bona via de treball perquè beneficiem les economies locals dels diferents territoris. En aquest cas, ha estat la ceràmica feta a la Bisbal que ha obert la possibilitat de promocionar-nos mútuament; nosaltres convertim la ceràmica en una nova ocasió d’atreure més clients al nostre comerç, i alhora promocionem aquest producte tan genuí a casa nostra. A més, la cultura ceramista de la Bisbal, tan arrelada històricament a Girona, ens ofereix un motiu per continuar amb el calendari d’activitats de carrer que vam iniciar el mes d’abril i que tan bona acceptació ha tingut entre els consumidors i els mateixos establiments associats”.
Per la seva banda, el regidor de Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de la Bisbal, Xavier Dilmé, ha posat de relleu l’oportunitat d’aquest treball comú per promoure la ceràmica de la Bisbal amb marca registrada a Girona. La marca Ceràmica de la Bisbal és un distintiu d’origen protegit a nivell de la Unió Europea que serveix per reconèixer els productes ceràmics elaborats a la Bisbal dels que no ho són. La marca és gravada o marcada pels productors locals en qualsevol tipus de producte ceràmic (artístic i decoratiu, terrissa, rajoleria, material de bòbila, revestiments i paviments). Dilmé ha subratllat la importància d’aquesta marca. “Per primera vegada, l’administració municipal i els sectors empresarials vinculats a la ceràmica, productors i comerciants, també ens hem unit per promoure el producte que distingeix i posa en valor la Bisbal i el seu entorn. I ara, Girona ens fa costat”, ha destacat el regidor. Actualment, la Bisbal és un centre ceràmic de referència internacional integrat per un total de 45 fabricants i prop de 25 comerços.
La regidora de Turisme i Comerç de l’Ajuntament de Girona, Coralí Cunyat, ha subratllat el suport incondicional del consistori gironí al comerç de proximitat de Girona per creure que “és un dels grans motors econòmics de la ciutat”. Cunyat, que també ha expressat les bones relacions entre els àmbits municipals de les dues capitals de comarca, ha dit que “justament la promoció de Girona és una de les prioritats d’aquest Govern i que el comerç n’és un valor capital i una de les grans fons d’ocupació de la ciutat”.
Petjada de la ceràmica bisbalenca a Girona, a través d’en Rafel Masó
A final del segle XIX i principi del segle XX la manufactura terrissera tradicional de la Bisbal va entrar de manera gradual en crisi, molt condicionada pel canvi estructural que suposava la progressiva transformació d’una societat rural a una altra cada cop més urbana. Aquesta situació gairebé terminal, lluny d’ensorrar el negoci de la ceràmica, va estimular l’aparició d’altres manufactures alternatives, com ara la ceràmica artística i decorativa de tipus modernista i la ceràmica arquitectònica, que va experimentar un desenvolupament extraordinari especialment a partir de 1908 i que va fer eclosió l’any 1911, amb l’aparició de La Gabarra, fàbrica orientada a la producció de ceràmica envernissada per a revestiments i ornamentació arquitectònica.
Ells principals artífexs d’aquest moviment de renovació estètica i tècnica de la nova ceràmica de la Bisbal va ser la nissaga dels Coromina i, entre ells, la figura del professor de dibuix i ceramista Joan Coromina Pujol. D’una banda, per haver reeixit en la recerca de nous procediments d’elaboració i nous tipus ceràmics; de l’altra, pel seu mestratge artístic, ja que va ser no només el pedagog de diverses generacions de bisbalencs, sinó també i molt especialment, el millor guia per acompanyar i dirigir la carrera dels seus fills Joan Baptista i Alfons, un procés que va culminar el març de 1911 amb l’obertura de la fàbrica La Gabarra Faiances Emporitanes en col·laboració amb l’arquitecte gironí Rafael Masó.
Des de la seva creació i fins a l’estiu de 1918 (quan La Gabarra es trasllada a un edifici de nova planta), la fàbrica estarà abocada a subministrar la ceràmica de les diferents obres arquitectòniques de Masó el qual, alhora, projecta pensant en les possibilitats de fabricació de la nova empresa.
Ben aviat, els Coromina i Rafael Masó renoven i singularitzen la ceràmica de la Bisbal. L’ús de noves tècniques de conformació per al modelatge dels objectes (com els motlles de guix), la incorporació de noves màquines dins el procés productiu (premses, molins, cilindradores, galeteres), l’aplicació de noves tècniques decoratives (el relleu i l’estargit), o la creació d’un repertori de formes insòlit fins a aquell moment són innovacions que aporta La Gabarra a la nova ceràmica arquitectònica bisbalenca. El resultat serà l’enriquiment qualitatiu i quantitatiu del repertori de peces destinades a embellir façanes i interiors, un augment de la producció i una ampliació de les possibilitats estètiques dels revestiments ceràmics (cromàtiques, formals i de composició). Les ceràmiques d’aquests anys esdevindran el punt culminant del llarg procés de proves que s’inicia el 1909 amb la Casa Batlle (el pinacle, els mussols, la garlanda) i que arriba a troballes tan excelses com les rajoles de l’arrimador de l’escala de la Casa Masó, les columnes i les rajoles decoratives d’Athenea, els ampits, les portes i els plafons decoratius de la Casa Masramon, el portal i els interiors de la Casa Cases o les rajoles d’oficis de l’Escola d’Arts i Oficis.
“
