Una vegada més, l’equip de persones que treballem a la Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu de la Bisbal d’Empordà ens vam voler superar i vam convocar uns Jocs Florals.
Aquesta va ser la primera edició dels Jocs Florals al nostre centre. I què significa Jocs Florals? Doncs són uns certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors de la llengua. Els primers es van portar a terme a Tolosa el 1323. Nosaltres el 21 d’abril de 2015 en vam voler recuperar l’essència convocant un concurs de poesia.
La idea inicial del nostre concurs era que hi hagués dues categories de participants: una de familiars i treballadors i l’altra de persones residents i usuàries del centre. Però en la segona categoria no hi va haver cap treball. Per contra, va esdevenir una categoria nova de nens que van guanyar un premi pel sol fet de participar.
Vam convocar un jurat d’experts perquè fes més oficial l’acta. Composat per l’Alcaldessa, Sra. Núria Anglada (qui va delegar la Sra. Núria Trilla, Àrea d’Ensenyament de l’Ajuntament), el Sr. Benvingut Dalmau (professor de l’Institut de la ciutat de Filologia Catalana) i la Sra. Lola Casademont (Àrea de Cultura de l’Ajuntament).
Per la nostra sorpresa davant la 1ª edició vam tenir molts participants. Treballadors i familiars del centre. Els autors van llegir la seva obra i llavors el jurat va deliberar.
Ja que els nostres residents no van participar escrivint vam voler que ho fessin recitant poemes d’autors reconeguts de la nostra literatura.
Sra. Montserrat Font. Catalunya pobre mare. Àngel Guimerà
Sra. Pepa Griful. Fragment de La vaca cega. Joan Maragall
Sra. Enriqueta Giró. Els dos amants. Josep Carner
Sra. Maria Cargol. El pi de formentor. Miquel Costa
Sra. Quimeta Massot. Vellesa(fragment de l’obra Jardí Vivent). Joana Raspall
Sr. Enric Mitjà. La sardana. Joan Maragall
Els tres guanyadors del concurs van ser:
- · 1er premi – Cristina Cortés Gibert Títol: Reminiscència,
- · 2n premi-Herminia Torres Títol: Ángel Infierno
- · 3er premi – Jordi Pous Blanch Títol: La casa dels grans.
Totes les persones que treballem al centre agraïm la participació obtinguda i esperem tenir tant d’èxit a la propera convocatòria.
1er premi – Cristina Cortés Gibert
Ens separa el seixanta quatre,
però me’n sumes vint-i-un més,
onze de valentia,
i deu de fortalesa.
Quan el temps ens atrapa,
de dos en fem un de sol.
M’expliques aquell que un dia vas ser,
allò que desitgem.
Com un fill diu al seu pare,
la meva voluntat és assemblar-me a tu,
portar la meva néta a la costa,
que només sigui la tramuntana
la que ens separi les mans.
Ens mirem, parlem,
però sobretot, ens estimem.
Seixanta quatre són els anys
que més units ens mantenen.
Ara, vols portar-me a la costa,
però els viatges s’estanquen.
Només queda parlar-te,
que recordem junts,
que et recordi,
que em recordis.
Que no et falli mai la memòria,
ni les ganes de caminar,
que aquestes són,
les dues coses que no ens tallen les ales,
per volar.
I recorda que et recordo.
2n premi-Herminia Torres
Títol: Ángel Infierno
Me has contado tu sueño
ahora te lo cuento yo;
nos encontramos en un parque
un bosque diría yo;
Árboles enormes,
matojos, flores,
estaba en un banco sentada
esperando y apareciste tú
¿Qué hace un ángel aquí, un dia de invierno tan gris?
La lluvia, mojaba mi pelo,
¡ Rayos y truenos!
Tú de pie, tocando mi mojado pelo
¿Vives cera, mi cielo?-preguntas
No, un poco lejos-contesto-
– ¿ Permites que te acompane?
-¿No te dan miedo los truenos?
La lluvia seguía cayendo, seguíamos allí. Quietos.
Como un ángel me veías.
Yo salía de un infierno
Rayos y truenos caían del cielo.
Cojes mi mano, acompañas mi paseo,
me encanta la lluvia que moja mi pelo.
¿Quieres un café?
Te invito y te seo, que te mojaste durante el paseo.
Subimos, me abrazas,
yo simplemente te dejo,
soy como una sombra.
Miro el espejo, refelja mi cara,
mi cuerpo, mi mojado pelo.
No vé mi alma el espejo
cojo una toalla,
despacio me seco,
mientras tú, acaricias mi cuerpo.
Sensaciones nuevas son las que siento
tu no me conoces
eres mi ángel.
Me dices, te quiero mi cielo
Te encontré en el bosque
un día de invierno
Rayos…truenos caían,
la lluvía mojaba mi pelo.
Me hiciste el amor
como nunca nadie me lo había hecho.
Aún lo recuerdo, ése fue mi sueño
Tus manos, tocaban mi pecho
yo simplemente me dejo.
3er premi – Jordi Pous Blanch
Títol: La casa dels grans
Tu que ara seus a prop meu
dia rere dia callat i tranquil
amb poca cosa en tens prou, però
per sota dels teus ulls desfila la vida,
de navegant solitari i de tants ports assolits.
Jo sé que conserves els més dolços records
passats pel sedàs del enteniment, i l’amor.
Tu que no sabies tampoc res de mi,
avui amb la teva silent companyia
em fas entendre la pau, i l’esperança,
i sé que sense parlar ja m’entens,
i juntament amb els altres companys
somnien amb el dia clar i joiós
de retrobar pares, germans, amics…
i al nostre amor amb una rosa als dits.
«
