Després de 14 dies de consulta ciutadana el procés participatiu per decidir quin nom ha de tenir la Biblioteca de la Bisbal va culminar ahir amb resultats ben clars: la Biblioteca municipal de la Bisbal passarà a dir-se Biblioteca Lluïsa Duran. I és que més d’un 43 % dels vots emesos s’han decantat per aquesta proposta impulsada pel Grup de Dones de la Bisbal d’Empordà.
Amb un total 679 vots emesos d’un total de 8.887 persones votants autoritzats el procés participatiu ha tingut un 7,6 % de participació. La Bisbal ha decidit i, bisbalenques i bisbalencs han optat clarament, per propostes locals. I és que la Lluïsa Duran ha Duran ha obtingut 296 vots, seguida de Maria Gispert amb 190, Victòria Vigo amb 86, seguida de Maria Antònia Vilahur amb 57 vots i Adela Trayter amb 24. Més enrere queden propostes que no eren de denominació bisbalenca, com Maria Mercè Marçal (18 vots), Aurora Bertrana (7 vots) i Maria Antònia Salvà (1 vot). 583 vots van fer-se a través de la plataforma de participació en línia i 96 a través de l’urna instal·lada al consistori.
El regidor de Participació, Josep Maria Castells, visiblement satisfet, va fer una valoració molt positiva de les dades de participació: «És un èxit notori haver arribat al 7,6% de participació: la participació ciutadana es va incrementant procés a procés». Castells va aprofitar per fer una crida a continuar incrementant la participació ciutadana de cares als pressupostos participatius que tindran lloc a principis de l’any vinent.
D’altra banda, Marina Puig, portaveu del Grup de Dones de la Bisbal, també va voler fer un agraïment a totes les persones que han votat per la Lluïsa Duran: «És un reconeixement a una dona llibretera, molt culta, activista i represaliada pel franquisme: posant el seu nom a la Biblioteca de la Bisbal donem visibilitat a una dona anònima i fem extensiu aquest homenatge a moltes dones silenciades». Puig també va voler destacar que batejant la Biblioteca amb un nom de dona la Bisbal també avança cap a un Nomenclàtor més paritari.
Durant tot el setembre bisbalenques i bisbalencs podien presentar propostes de noms. Totes les propostes van passar del sedàs del que havia establert la Comissió bisbalenca pel nomenclàtor. I és que havien de partir de la premissa que el nom havia de ser d’una dona rellevant, relacionada amb el món de la cultura, la literatura i/o l’educació. Un altre condicionant era que havia de fer més de 5 anys de la seva defunció. La comissió, formada per ciutadans diversos i representants dels grups polítics vetlla per la paritat a través del projecte ‘Noms de Dones als carrers de la Bisbal’, impulsat pel Grup de Dones de la Bisbal.
Lluïsa Duran i la llibreria Hugas
Lluïsa Duran Cama va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1899, filla de Narcís Duran i Juera i Cristina Cama, de Calonge. En Narcís Duran va ser alcalde de Sant Feliu, maçó, federal, anticlerical, promotor del cooperativisme i de l’escola laica, en el mateix període que el llibertari Joaquim Garriga fundà escola Moderna de la Bisbal. Aquesta mentalitat oberta del seu pare, li va permetre adquirir un gran bagatge cultural i no ser discriminada en l’accés a l’educació, pel fet de ser dona. L’any 1926 es va casar amb Gaietà Hugas i Callol de l’Escala.El seu padrí de noces va ser el President Irla, que va elogiar la seva valentia per contraure matrimoni civil en plena Dictadura de Primo de Rivera. El 1927 va néixer el seu fill Joan, que el 1981 va ser el primer alcalde democràtic de la Bisbal. A Sant Feliu de Guíxols va exercir d’auxiliar de mestra a les Escoles Municipals del 1920 al 1927. El 1932 van arribar a la Bisbal per fer-se càrrec de la llibreria Bahí, a les Voltes, que passa a dir-se llibreria Hugas.
D’arrels federals i, per tant, molt catalanista i d’esquerres, durant la Guerra Civil col·laborà amb la CNT, fent de secretària del sindicat. El 1939 va ser l’única dona de la Bisbal que va patir un consell de guerra, acusada de delicte de rebel·lió i la van condemnar a cadena perpètua. Quan la van detenir, la van rapar i passejar pels carrers de la Bisbal entre dos guàrdies civils, per humiliar-la públicament. Va estar a les presons de dones de Girona, de Barcelona -presó de les Corts- i Palma de Mallorca. Li van commutar la pena i tornà a la Bisbal el 1945, on havia deixat marit i fill. Durant la dictadura franquista va estar en llibertat vigilada fins al 1961 i, en aquelles èpoques fosques del franquisme, la llibreria Hugas va ser una llum que guardava mig amagat el que s’havia perdut, tot el que el nou règim havia pres. S’hi podien trobar llibres escrits en català, literatura universal, et podien assessorar en temes culturals, s’hi feien tertúlies. Bisbalenques i bisbalencs podien buscar, remenar, fullejar i llegir llibres, diaris i revistes: era com una petita biblioteca. Tot i no renunciar a les seves idees i a l’anhel per la llibertat, la repressió que va viure la va portar a dur una vida molt discreta, senzilla i austera i a bolcar-se plenament a la seva afició per la música. Va morir el 1983 a la Bisbal d’Empordà. Poc abans de morir va escriure unes emotives memòries que va imprimir i enquadernar per regalar als seus amics. En aquestes memòries, que es poden trobar escrites en català a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, queda reflectit el seu pensament, les seves vivències a la presó i el seu tarannà humanista.
“
