23 setembre de 2014 a les 14:40

La Bisbal celebra les Jornades Europees de Patrimoni amb l’adjudicació i l’inici de les obres al Terracotta Museu

|

Els treballs han estat adjudicats aquest dilluns i en pocs dies s’iniciaran les obres de la fase 3 i última de la rehabilitació del Terracotta Museu, actuació que haurà de permetre la reobertura de l’equipament l’any vinent.
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de la Bisbal va adjudicar ahir a l’empresa Beta Conkret SA. Construccions. les obres de la tercera fase del Terracotta Museu Ceràmica de la Bisbal. La superfície que es rehabilita és de 3.930 m2. El termini d’execució de l’obra s’ha estipulat en nou mesos. El pressupost final de contracte per al conjunt de l’actuació és de 773.756,80€ (IVA inclòs), la meitat dels quals es finançaran a través dels fons FEDER i la resta amb aportacions de Generalitat, Diputació i Ajuntament.
El regidor-delegat del Terracotta Museu, Xavier Dilmé, explica que “iniciarem unes obres cabdals no només per al món de la ceràmica sinó per al conjunt de la ciutat. Terracotta ha de ser una eina de promoció de la ciutat totalment transversal”. Dilmé afegeix que el museu “ha de ser un equipament viu, amb activitats constants, no un equipament enllaunat, i ha de ser útil com a pol d’atracció de visitants i de dinamització ciutadana també”. El regidor considera que l’Ajuntament fa un esforç econòmic molt important per posar en funcionament el Museu “però és una d’aquelles obres de ciutat que són imprescindibles per a la Bisbal del present i, sobretot, del futur”. Dilmé reconeix que tancar tots els aspectes de finançament “ha estat una feina molt complicada: havíem perdut el FEDER i el vam haver de tornar a gestionar, cosa gens fàcil; vam haver de renegociar el conveni amb la Diputació per aconseguir més recursos i redireccionar amb la Generalitat un Pla d’Obres. En aquest sentit, vull agrair la predisposició d’ambdues institucions i la seva col•laboració. No hem anat tant ràpids com haguéssim volgut -afegeix- però finalment ja podem anar per feina i cal celebrar-ho”. 
El Museu té com a finalitat la preservació, la conservació i la difusió del patrimoni material i cultural vinculat a la ceràmica bisbalenca, vertebrar una proposta d’interpretació de tot un sistema socioeconòmic lligat a l’extracció, transformació, comercialització de la ceràmica -un model social que històricament ha comportat unes pautes socials i culturals específiques i que encara avui és plenament vigent-, i donar a conèixer el procés d’industrialització particular esdevingut dins aquest àmbit de coneixement. En aquest sentit, doncs, el Museu representa per a la indústria ceràmica de la Bisbal d’Empordà i de les comarques gironines un emblema sectorial de primer ordre que realça els seus valors de tradició (moltes de les empreses actuals són més que centenàries) i, sens dubte, una aposta cultural de gran transcendència i projecció per a la ciutat on s’ubica. 
La reforma de Terracotta i la definició d’una nova museografia tenen l’objectiu de consolidar definitivament el Museu com un gran centre estratègic per a la cultura a la ciutat de la Bisbal, basat en la preservació, la conservació i la difusió del patrimoni material i cultural vinculat a la ceràmica, i amb un paper reforçat de referent a nivell de país. 

La seu del Museu està situada a l’edifici de la Terracotta, una de les indústries de revestiments ceràmics més antiga de la Bisbal d’Empordà. Fundada l’any 1928, la tipologia industrial de l’immoble s’evidencia en tot un seguit d’elements arquitectònics característics: basses de colar la terra, xemeneies, forns… elements que s’integren en el discurs del Museu i que converteixen Terracotta en un dels edificis d’arqueologia industrial més singulars. 
El Museu va ser inaugurat per iniciativa municipal l’any 1991, moment en què es va obrir una primera sala d’exposicions temporal. L’any 1998, una vegada rehabilitat parcialment l’edifici, es va inaugurar l’exposició permanent, una sala d’audiovisuals, i el taller pedagògic. 
L’exposició permanent fou concebuda llavors com una mostra representativa de les col•leccions que custodia el Museu, un fons de més de nou mil peces entre objectes ceràmics, eines i estris de fabricació, la majoria de les quals han estat donats pels fabricants bisbalencs. També pertany al seu fons una important col•lecció de ceràmica cedida per la Generalitat formada per més de dos mil atuells d’arreu de la península ibèrica i de les illes Balears i Canàries. 
L’any 2010 el Museu va tancar portes degut a l’inici de les obres de rehabilitació de l’edifici (fases 1 i 2 del projecte), les quals varen incloure, entre molts altres aspectes, la construcció del magatzem general i l’adequació de la totalitat del museu a la normativa vigent (aïllament i renovació de teulades, reforç de l’estructura, concreció de vies d’evacuació…). La superfície que es va intervenir fou de 2.272,40 m2.  

L’inici de la fase 3 del Projecte
Després d’aquesta 1ª i 2ª fase d’obres el Museu ha restat parcialment obert al públic durant les temporades d’estiu (a través d’exposicions temporals) fins avui mateix, quan finalment s’inicia la darrera fase del Projecte de rehabilitació de l’edifici. Una tercera (i darrera) fase d’obres que suposarà una transformació radical de la institució i que, sens dubte, en marcarà el seu esdevenidor, tot permetent completar la reforma del Museu i obrir de nou l’exposició permanent amb totes les garanties de qualitat i d’adequació a la normativa actual. 
Un projecte cultural que permetrà d’una banda la monumentalització de l’edifici, a partir de la conformació d’un nou front de façana que incrementarà la capacitat de promoció i atracció de l’equipament; de l’altra, també serà una oportunitat per renovar la presentació museogràfica i, globalment, millorar els serveis del museu i programar una oferta d’activitats culturals i de lleure renovada. I a més, comportarà una major adequació al sistema de museus de la Ciència i de la Tècnica, sistema que té totes les seus en edificis industrials, així com a la resta de museus de la Xarxa de Museus de la Costa Brava.
Les directrius que han presidit la redacció de la proposta d’actuació arquitectònica han sigut, entre d’altres, el caràcter respectuós amb l’edificació original; la funcionalitat, tant des d’una perspectiva de circulació d’usuaris com de les activitats pròpies del museu; la capacitat d’usar alhora els diversos espais, de manera que el nou museu no tingui limitacions estructurals i, com no, els costos d’execució. Val a dir que amb aquesta actuació, Terracotta Museu reunirà totes les condicions per a reafirmar-se com el Museu de Ceràmica més important de Catalunya a l’empara dels actuals 7.636 m2 de superfície de sòl  i 4.851 m2 de sostre.

Descripció global de l’actuació arquitectònica
En aquesta fase 3 es completarà la reforma del nou accés al museu, entrada que s’ha de convertir en un dels seus principals reclams. Actualment, el solar on està situat l’equipament és gairebé interior respecte la via pública, però quan la transformació estigui totalment enllestida el front del museu superarà els 30 metres. Resta per construir també, en la present tercera fase, els sistemes de prevenció i control d’incendis, la reorganització de l’espai interior, la formalització de l’entrada i l’equipament i la nova presentació de l’exposició permanent.
L’obra corresponent a la darrera fase de rehabilitació del museu consisteix en:
1- Adquisició d’una parcel•la amb façana a la carretera, cosa que permetrà obrir a aquesta via principal un nou frontal de museu de 33 metres de llargada. Aquesta intervenció es complementarà amb la remodelació de l’accés a l’equipament i la formalització d’una nova imatge.
2- Es remarca la boca d’accés a l’edifici amb una reixa-gelosia que protegeix i mitiga l’agressió solar al vestíbul. Es modifica la fusteria de la porta d’accés. L’espai caustral que acompanya l’entrada es tracta refent-ne la façana. Se suprimeix la barrera arquitectònica existent mitjançant el pla inclinat, que és la base de l’esmentada façana.
3- Es refà la façana, obrint-la al pati, captant les visuals de les xemeneies.
4- Es neteja el vestíbul de parets i serveis innecessaris amb la finalitat de guanyar claredat distributiva i capacitat per contenir exposicions temporals i servei de venda d’entrades, una possible cafeteria i botiga. L’operació de neteja d’aquest espai consisteix bàsicament en l’enderroc d’una paret transversal, el desplaçament dels serveis sanitaris i el canvi de situació de l’escala d’accés al pis superior.
5- La nau següent, museu endins, que és la més densa en elements fixos de l’antiga fàbrica, es destina a exposició de processos i eines previs a la fabricació de la ceràmica, amb un apartat clos on s’hi preveu un punt d’informació audiovisual.
6- El bloc de sanitaris, tant públics com del personal, es construeix darrera la cara oest de la sala abans descrita. El seu emplaçament és prou cèntric, però no hipoteca cap dels grans espais d’exposició. S’han col•locat aprofitant l’existència d’un pati que en facilita la ventilació. En aquesta zona, que és una mica marginal i estrafeta, s’hi situa també la sala de màquines i un dipòsit de motlles.
7- S’adaptaran les antigues xarxes d’instal•lacions elèctriques a la nova normativa. Les naus a rehabilitar es dotaran de la xarxa i aparells d’il•luminació corresponents. Així mateix, es resoldrà la climatització general del museu i, en particular, la de la zona d’oficines i de treball. També es posaran al dia els sistemes contraincendis i de seguretat. 
8- En les dues sales successives en direcció al nord s’hi proposa l’exposició de rajoleria i de terrissa. Tot el recorregut pel museu s’efectua seguint l’àrea ocupada per una sèrie de forns i té vistes sobre un taller de terrisseria i un taller pedagògic. L’àrea d’exposició de la terrissa està en contacte amb el magatzem que conté una col•lecció de terrissa de la Península Ibèrica i illes el qual, en casos especials, podrà ser visitat.
9- El passadís superior, que ressegueix i domina l’espai del museu, es destinarà a exposició de la ceràmica de creació. En aquest nivell superior i en una zona ample que, sobre el vestíbul, connecta els passos est i oest, s’hi preveu la implantació de les oficines que han d’estar lligades als serveis administratius de l’entrada. 

L’exposició permanent: cap a una nova museografia
De manera paral•lela a l’inici de les obres d’aquesta darrera fase de rehabilitació de l’edifici, s’està duent a terme la redacció del projecte museogràfic per tal d’adequar-lo no només a les noves necessitats expositives que s’esdevindran, sinó també per actualitzar-lo als nous coneixements que tenim sobre la particular història de la ceràmica de la Bisbal. 
L’objectiu de la reforma arquitectònica de Terracotta i la definició de la seva nova museografia és (de manera prioritària) consolidar definitivament el Museu com el gran centre estratègic per a la cultura de la Bisbal, basat en la preservació, la conservació i la difusió del patrimoni material i immaterial vinculat a la ceràmica. Al mateix temps, pensant que havia de contribuir de manera efectiva al desenvolupament econòmic de la ciutat i, de retruc, al propi sector ceramista.
L’objectiu principal del museu en la seva nova proposta museogràfica serà el de transmetre d’una forma sensorial, dinàmica, innovadora i participativa el patrimoni i la història de la ceràmica de la Bisbal. El nou museu cerca ser un espai de comunicació que aporti una nova perspectiva al visitant, tot establint un diàleg amb la història i el patrimoni ceràmic material i immaterial de la nostra localitat i, per extensió, del nostre país. 
Els criteris generals a assolir en la nova intervenció museogràfica seran 1) els de potenciar la claredat conceptual dels missatges sense perdre rigor en els continguts, 2) fomentar la sobrietat en la museografia i la senyalització (en tant que entenem que el propi edifici ja és un element museogràfic de primer ordre) i  3) convidar a la participació activa dels usuaris del museu amb una proposta de qualitat, dinàmica i creativa. La nova museografia, per tant, haurà de posar en relleu, d’una banda, el propi edifici i, de l’altra, permetre valorar les col•leccions exposades que estaran al servei del gaudi i informació dels nostres visitants.
Ara bé, tampoc es tracta d’exposar únicament els resultats (els objectes, les peces), sinó d’ensenyar com s’arriba a aquests resultats per tal que el visitant pugui copsar-ne la dificultat, i tot sovint, la senzillesa i la lògica dels processos d’elaboració (en sintonia amb els Museus de Ciència i Tècnica). Un exemple local que, tanmateix, és perfectament extrapolable a altres localitats vinculades amb la indústria ceràmica.
La proposta que defensa el nou projecte museogràfic es basa en explicar el procés de producció pre-industrial i industrial de la ceràmica bisbalenca per tal de destriar-ne els valors que se’n deriven de cadascun a partir de la seva evolució històrica, i reflexiona sobre les relacions que s’estableixen entre l’elaboració de la ceràmica i l’home; en aquest sentit, el projecte emfasitza volgudament les conseqüències d’aquest procés sobre el medi, el paisatge urbà i les maneres de vida. No es tracta només d’exposar únicament els resultats (els objectes), sinó d’ensenyar com s’arriba a aquests resultats per tal que el visitant pugui copsar-ne la dificultat, i tot sovint, la senzillesa i la lògica dels processos d’elaboració. Un exemple local que, tanmateix, és perfectament extrapolable a altres localitats vinculades amb la indústria ceràmica.
Els principals eixos o àmbits temàtics del projecte s’estableixen en quatre: 1) la relació de l’home amb el medi físic que l’envolta i les condicions que possibiliten el naixement de la manufactura ceràmica: LA CERÀMICA i el medi físic 2) LA CERÀMICA PREINDUSTRIAL, centrada en dos àmbits clarament diferenciats com son la terrissa i la rajoleria, 3) EL DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL i la ceràmica de revestiment, i un 4art) àmbit dedicat a ELS CREADORS. 
L’execució d’aquest projecte haurà d’anar paral•lela a la pròpia rehabilitació de l’edifici. L’import estimat per a poder executar la nova museografia és de 200.000€, segons la memòria valorada del projecte arquitectònic.