17 juny de 2016 a les 10:40

La Bisbal i la Font de Santa Llúcia: apadrinem per preservar, recordar i posar en valor el nostre patrimoni

||

Apadrinar la memòria 

L’Àrea de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, conjuntament amb l’Institut d’Educació Secundària de la població, duen a terme el projecte d’apadrinament de monuments i espais públics de la capital empordanesa.

Enguany l’apadrinament se centra en la Font de Santa Llúcia per part dels alumnes de tercer d ’ESO de l’IES la Bisbal (curs 2015-2016), amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà.

A proposta dels alumnes, s’ha sanejat la font i s’hi ha col·locat una placa commemorativa que recorda la història de la font i la relació de la zona amb l’arribada de l’aigua a la població a través de les fonts.  

L’acte d’apadrinament de la Font de Santa Llúcia es va celebrar sota l’atenta mirada dels  125 alumnes de 3er d’ESO de l’IES la Bisbal i va consistir en una explicació del professor Quim Rodriguez  sobre el significat i la importància d’apadrinar un monument. Enric Marquès, regidor d’Ensenyament, va explicar-los quines actuacions s’havien pogut fer a partir de les seves propostes.

L’objectiu d’aquest projecte és que els joves del municipi coneguin i, sobretot, aprenguin a valorar els seus monuments del seu patrimoni. La tasca es realitza a partir d’un treball directe que els permet apropar-se a la seva història i plantejar propostes de millora i conservació dels monuments que apadrinen.

Fins ara s’han fet els processos d’apadrinament diversos espais públics, com ara la plaça Benet Mercader i  la font de Germans Sitjar, així com un panteó que commemora els fets del Foc de la Bisbal de l’any 1869, situat all cementiri municipal.

 

Una font amb història: La Font de Santa Llúcia

 El gran augment demogràfic del segle XVIII provocà una expansió urbana al llarg dels camins que sortien dels portals de la muralla. D’aquest segle és la major part del barri o disseminat del Convent (carrer de l’Hospital, carrer del Carme, carrer del Convent, carrer de Santa Llúcia i carrer de Sant Josep)

Als barris allunyats del centre de la ciutat, no hi arribava l’aigua de la xarxa municipal i els veïns l’havien d’extreure dels pous particulars. El 1924 fou un any de sequera i l’any següent l’Ajuntament, essent alcalde el senyor Mario Fina de Caralt, decidí destinar 4.000 pessetes del pressupost municipal a realitzar l’ampliació del dipòsit municipal, a més de dotar els barris alts de la Bisbal d’un servei públic d’aigua. Així doncs, el 1925 l’Ajuntament va aprovar posar fonts públiques en aquest disseminat del Convent.

Al carrer de Santa Llúcia n’hi havia tres: una al començament de carrer, a l’alçada de la carretera de Calonge (anomenada la font de ca la Rebentada); l’altra a la meitat (la coneguda amb el nom de Santa Llúcia), i una altra al final del carrer, direcció a Sant Pol.

Durant la dècada dels seixanta del segle XX encara hi havia gent –poca– que no tenia aigua a casa i anaven a buscar-la a la font amb diferents atuells. Fou pels voltants de 1986 que les fonts públiques deixaren de tenir l’ús per al qual s’havien construït i l’Ajuntament decidí primer deixar-les fora de servei i, més tard, enderrocar-les.

Gràcies a la iniciativa d’alguns veïns, es va evitar enderrocar aquesta font. Els veïns van contactar amb el senyor Joan Ferrerós (mestre de dibuix i professor durant molts anys de l’Escola Joan de Margarit) i el seu alumne, Pere Orellana, a fi que fessin un mural de ceràmica referent a santa Llúcia. A més, l’Eduard Esteve li va dedicar una poesia i, conjuntament amb el seu fill Joaquim i altres persones veïnes del carrer, van fer tots els treballs de restauració i en van evitar l’enderrocament.