Sergio Sabini, auditor, perit mercantil i censor jurat de comptes de professió, porta molts anys dedicat al col·leccionisme de ceràmica. Sabini ha adquirit, recuperat, reunit i mantingut una extensa i coherent col·lecció de terrissa catalana que s’ha convertit, amb el pas dels anys, en una de les millors del nostre país.
La col·lecció d’aiguamans (peça de terrissa usada per a rentar-se les mans a les cases benestants i tot sovint ricament decorada) sobresurt de la resta per la seva originalitat i per ser cadascuna una peça única, profusament decorats i amb les típiques nanses en forma de llangardaix.
Barcelona ve representat per un extraordinari lot de peces de terrissa gòtica del segle XV i XVI procedent de l’interior dels carcanyols de diverses voltes barcelonines. La terrissa de Mataró que es podrà admirar és una àmplia col·lecció de plates i plats del segle XIX de bella factura i magnífica conservació; la terrissa de Girona mostra una selecció escollida de peces de pisa del segle XVIII. De Figueres hi trobem també una bona representació tipològica, amb peces prou rares com el càntir mamet o d’altres de més habituals d’aquest centre terrisser com el doll de Cadaquès amb el seu verd pujat característic.
I de la Bisbal, un lot de peces procedents d’una volta datada a l’any 1753, entre les quals peces úniques com el porró o el mamet amb nanses. Aquest conjunt de ceràmica de la Bisbal es caracteritza per la seva heterogeneïtat tipològica, lligada a una mateixa procedència. Així, la majoria d’atuells localitzats presenten defectes que els inutilitzen per al seu ús original (obra de rebuig), a causa d’imperfeccions que es produeixen en el mateix obrador del terrisser durant la cuita o en el moment de desenfornar. Un altre grup minoritari d’objectes corresponen a objectes desgastats per l’ús, amb marcades senyals d’envelliment.
El nombre de peces, la varietat de les formes i els usos que representen reflecteixen bona part de les activitats domèstiques o no, que necessiten recipients de ceràmica i són el testimoni de la importància que en la vida quotidiana tenien els atuells ceràmics, des de l’àmbit domèstic al de treball. Hi ha atuells per cuinar, d’altres usats en la preparació d’aliments, servir i menjar a taula o mantenir el menjar calent. També hi ha recipients per a beure a galet, tant a taula com al camp, i atuells que servien per guardar els aliments fins a ser consumits en el rebost o a la cuina, d’altres per a manipular els productes emmagatzemats; fins i tot n’hi ha d’específics per a la higiene personal.
