La primera visita guiada ‘De Cuba a la Bisbal, el llegat dels indians’ ha estat l’activitat que ha iniciat la programació de les activitats d’estiu aquest divendres. La visita s’ha iniciat a Torre Maria i fa un recorregut per tres cases d’indians que hi ha a la ciutat.
A la segona meitat del s.XVIII, a Catalunya es produeix una emigració cap a les Antilles que té com a protagonistes els joves del moment, els quals aniran a temptar la sort a l’espera d’aconseguir fer fortuna. Alguns d’aquests joves, o “indians” que serà el nom que rebran, aconseguiran tornar al nostre país amb les seves expectatives complertes i faran notar la seva presència a través de la construcció de cases majestuoses que encara avui es conserven. Aquest llegat arquitectònic ens arriba a la Bisbal a través de tres cases: Torre Maria, Can Boy i Cals Americanos, les quals ens serviran com a fil conductor per a explicar les històries d’aquells bisbalencs que van aventurar-se a creuar l’Atlàntic per fer fortuna.
Els indians:
De ben segur us sonaran noms com els rons Bacardí i Brugal, el combinat “daiquiri”, el plat d’arròs a la Cubana, la música d’havaneres, el sobretaula de “copa, cafè i puro”, etc. Aquests són només alguns dels exemples quotidians que estan molt arrelats i que són el resultat del llegat d’aquestes persones que van partir de Catalunya per anar a fer les amèriques. Veurem, a través dels exemples que trobem a la Bisbal, que els indians tingueren una gran influència en la configuració de la ciutat i foren en molts casos pioners i impulsors d’iniciatives innovadores.
Can Balaguer (“Can Boy”).
Aquesta casa que es coneix avui com a can Balaguer, al seu dia va ser una adquisició d’un indià, l’Agustí Boy i Deulofeu, el qual va reformar un mas del s.XIV afegint uns laterals amb unes arcades esveltes a l’estil de l’època i la construcció d’un jardí (avui inexistent) seguint els cànons neoclàssics.
Agustí Boy era fill de Palamós i va enrolar-se com a tripulant en un vaixell que anava a fer la ruta de les Amèriques. Un cop en terra ferma, va deixar la feina de mariner i es va establir a Cuba. Amb el temps va muntar una Banca. Al cap d’uns anys i amb una fortuna considerable, Agustí Boy va decidir tornar a Catalunya, un cop casat a Cuba, establint-se a la Bisbal on familiars seus eren els propietaris del castell de Castell d’Empordà.
El fet més destacable del senyor Boy és que el 1880 presenta un pla d’urbanització de la carretera d’anar a Girona establint l’estructura urbanística del que coneixem avui la zona de l’Aigüeta.
“Cals Americanos”
Joan Martí i Oliveras, fill de la Bisbal i terrissaire, va anar a complir el servei militar a Cuba. A l’acabar el servei, va tornar a la vila casat amb una dona de Matanzas, la Caridad de Sorias Fernández. El cas és que Joan Martí va arribar a la bisbal l’any 1871 amb la intenció de continuar amb el que era el seu ofici i va ser el primer que s’establí al Carrer de l’Aigüeta, construint l’habitatge familiar i una fàbrica de terrissa seguint els patrons neoclàssics del moment. L’arquitecte va ser Martí Sureda i Deulovol, que se li destaquen obres importants com la plaça de la Independència de Girona i l’edifici de les Voltes de la mateixa Bisbal. La importància de la seva obra en relació a la vila de la Bisbal també rau en el fet que aquest arquitecte fou el primer en utilitzar la terrissa seriada aplicada a l’arquitectura com a element complementari i decoratiu, tal i com es pot observar en la façana de la casa visitada.
També és important destacar la figura de Joan Martí pel fet que suposa un autèntic pioner i predecessor en la configuració del paisatge de l’Aigüeta i en la industria ceràmica bisbalenca.
“Torre Maria”
De les cases que es consideren patrimoni indià a la Bisbal, aquesta és la que va ser construïda més recentment, començada el 1927 i acabada al 1930. El propietari d’aquesta casa va ser Àngel Pérez, d’origen cubà que es va establir a la comarca i va encarregar construir la casa quan va heretar una gran fortuna del seu pare, Diego Pérez de Saracho. El seu pare era soci amb Pere Coll i Rigau de Torroella de Montgrí, i eren propietaris d’una fàbrica de llumins en terra cubana.
Així, segons es diu (fins i tot en parla Josep Pla en el llibre “Homenots”) el fill de Diego Pérez era un molt entremaliat i amant de la disbauxa, i després de fer-ne de molt grosses, el seu pare el va enviar a casa del seu amic Pere Coll a la seva finca de Pals. Aquí, tot i que els primers anys va continuar fent de les seves, quan va conèixer la seva futura dona, Maria Mascarós, es van establir a la Bisbal, construïnt Torre Maria.
“
