7 juliol de 2016 a les 12:52

Observatori Contra l’Homofòbia

L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) és una associació emmarcada dins de l’activisme LGTBI català que té la funció de ser una eina del col·lectiu LGTBI per lluitar contra l’Homofòbia (LGTBIfòbia) i denunciar les agressions d’aquest tipus en totes les seves formes, així com per donar suport a les víctimes.

Sorgida inicialment d’una iniciativa del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), amb el temps ha acabat sent un projecte amb vida pròpia i independent. La seva constitució legal com OCH va ser en 2008, sent Eugeni Rodríguez i Giménez el seu president des de llavors i fins a l’actualitat. La seva seu es troba a Barcelona i la seva actuació es centra principalment a Catalunya, encara que no de manera exclusiva.

 

Àmbit d’actuació

L’OCH treballa en el disseny i la implementació d’un sistema d’observació permanent davant de la discriminació homòfoba i trànsfoba. Entre les seves tasques destaquen:

  • Elaboració d’informes sobre l’estat de l’homofòbia a Catalunya: Segons l’informe de 2014, aquell any es van rebre 394 denúncies, de manera confidencial,[6] en comparació amb les 38 denúncies rebudes pels Mossos d’Esquadra.[7] Des de 2010, l’Observatori Contra l’Homofòbia compareix anualment en la Comissió d’Igualtat del Parlament de la Generalitat de Catalunya per lliurar els informes anuals sobre l’estat de l’homofòbia.[8]
  • Coordinació entre diferents organismes que actuen davant dels casos de discriminació homòfoba i trànsfoba. L’OCH es reuneix cada tres mesos amb la Comissió de la Fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació a Catalunya, on s’estudien i coordinen els diferents casos d’homofòbia i transfòbia. També té reunions de coordinació amb el Síndic de Greuges, el fiscal, els Mossos d’Esquadra, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i entitats LGTBI.
  • Procés d’acompanyament a les víctimes: L’OCH facilita els procediments i protocols d’actuació en cas de sofrir una agressió o discriminació, basant-se en els drets del col·lectiu LGTBI recollits en la llei 11/2014 contra l’homofòbia (tot i no tenir la potestat de tramitar les denúncies directament) i realitza informes sobre la discriminació homòfoba i trànsfoba per visibilitzar aquesta realitat i conscienciar a la societat dels diferents tipus de violència que pateix el col·lectiu LGTBI. Tal com recullen en el seu informe “L’estat de l’homofòbia a Catalunya l’any 2014”,[6] moltes de les persones afectades per situacions de discriminació per raó d’orientació sexual es senten vulnerables i desprotegides, principalment perquè es desconeix tot allò que és denunciable, quin és el límit a partir del qual l’administració ha d’actuar i, a més, es té la convicció de que el final més probable d’aquesta denúncia sigui el de la impunitat. D’aquesta manera, en general, el sentit majoritari és el del poc compromís institucional amb els col·lectius més vulnerables o minoritaris. A més, les persones afectades a l’hora de denunciar sofreixen eventuals represàlies, ja que el procés de denúncia pot acabar exposant públicament la seva intimitat i revelant al seu entorn la seva orientació sexual. Tot aquest cúmul de circumstàncies fa que la gran majoria decideixi no denunciar davant la policia o del Jutjat de Guàrdia.[7]