4 octubre de 2021 a les 14:09

Ofrena floral i una visita guiada: les activitats que commemoren el Foc de la Bisbal de 1869, enguany sense Caminada Isabel Vilà

|

Si avui és 6 d’octubre, enguany fa cent cinquanta-dos anys del Foc de la Bisbal d’Empordà. Un any més, el municipi acollirà actes commemoratius del Foc de la Bisbal, els fets del 6 d’octubre de 1869.

Les activitats arrencaran el dimecres a les 18 h, amb una ofrena floral als caiguts al Foc de la Bisbal al Cementiri Municipal bisbalenc. De cara al cap de setmana, dissabte, a les 12 h, es farà una visita guiada que sortirà a les 11.45 h des del davant de l’Església de Santa Maria: una passejada per l’arquitectura i l’urbanisme a la Bisbal del segle XIX, a càrrec de l’historiador Jordi Frigola.

Les activitats havien de culminar diumenge amb la tradicional Caminada Isabel Vila. La columna bisbalenca que havia de sortir des de la Palanca de Cruïlles, que s’havia de trobar amb les de Llagoastera i de Calonge, finalment no ho podrà ferper causes alienes a l’organització. Tal com es va fer l’any passat, les columnes havien de trobar-se a tocar del Puig d’Arques, entre el Puig d’Aiguabona i el Puig de la Gavarra (Puig Nonell), on s’anaven a fer parlaments i una cantada de la cançó de la Isabel Vilà.

 
El Foc de la Bisbal de 1869
Amb l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que va destronar Isabel II i el seu règim, va arrencar un període que es va anomenar democràtic. Els republicans que al costat dels liberals progressistes havien col·laborat en la Revolució van sentir-se traïts quan les Corts Espanyoles van aprovar una Constitució centralista i monàrquica el juny de 1869. Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà, de Cassà de la Selva, de Llagostera… Quan van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal. Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.

L’alçament republicà federal va tenir ressò a la premsa internacional i va ser força comentat l’anomenat Foc de la Bisbal. El resultat va ser un triomf de tots els combatents que s’havien concentrat a la vila bisbalenca: l’exercit governamental atacant es va retirar a Girona a buscar més reforços davant l’aferrissada resistència dels combatents a les barricades, després d’haver capturat amb engany el diputat Pera Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, qui presidia la Junta Revolucionària del districte concentrada a la Bisbal. Finalment, quan l’exèrcit del govern tornà a la població amb més nombre de soldats, els republicans es van dispersar, veient-se en inferioritat numèrica davant d’un exèrcit regular ben armat.