L’alcalde, Lluís Sais, va signar el conveni de col·laboració en nom de la Bisbal d’Empordà, juntament amb Imma Moraleda (primer tinent d’alcalde de Barcelona), Pilar Día Romero (alcaldessa d’Esplugues de Llobregat), Ferrán Armengol i Taurán (president del Patronat Municipal del Museu del Càntir d’Argentona) i Andreu Martí i García, Alcalde de l’Ametlla de Mar.
Cadascun dels museus de la xarxa té una especialització pròpia: el Museu de Ceràmica de Barcelona ICUB, la ceràmica internacional; el Museu del Càntir d’Argentona, els càntirs tradicionals i contemporanis; el Museu Can Tinturé, la Col·lecció de rajola de mostra catalana de Salvador Miquel – Museu de Ceràmica “La Rajoleta” format per rajoles i complements arquitectònics; el Museu de Ceràmica de l’Atmella de Mar, terrissa del territori peninsular i el Terracotta Museu de Ceràmica de La Bisbal d’Empordà, amb la terrissa i ceràmica industrial de La Bisbal.
Els principals objectius de la Xarxa de Museus de Ceràmica són l’intercanvi d’informació entre els cinc museus, propiciar la difusió conjunta dels fons i de les activitats de cadascun dels museus i aspirar a obtenir diferents ajuts en el marc d’aquelles subvencions que fomenten la creació de xarxes de treball convocades per diversos organismes i institucions diverses.
L’objectiu final és el d’iniciar un camí plegats per fer dels nostres museus un element de coneixement, de difusió i de desenvolupament del món relacionat amb la ceràmica a Catalunya, implementant una sèrie d’estratègies amb la voluntat de donar continuïtat a aquesta unió.
La comissió tècnica de la Xarxa de Museu la constitueixen la conservadora del Museu de Ceràmica de Barcelona, Maria Antònia Casanovas; la directora del Servei de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Roser Vilardell; el director del Museu del Càntir d’Argentona, Oriol Calvo; el director del Museu de l’Ametlla de Mar, Emili Torner i el conservador del Terracotta Museu, Xavier Rocas.
Des de la presentació del nou Pla de Museus per part del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, on es proposa l’organització museística del país per tal de millorar la qualitat dels centres i coordinar les polítiques dels museus nacionals amb les dels museus locals, s’ha endegat una creixent voluntat de treballar en xarxa. Aquesta voluntat d’integració ja s’està desenvolupant amb una activa política de creació, impuls i gestió de diverses xarxes territorials que agrupen diversos museus d’interessos i temàtica similars com ara la Xarxa de Museus i Col·leccions de Farmàcia, la Xarxa del Patrimoni Literari Català: Espais Escrits, la Xarxa de Museus de la Costa Brava, o la Xarxa de museus marítims de la costa catalana.
