19 març de 2018 a les 12:14

Tractament de millora dels plàtans del passeig Marimon Asprer

||

El passeig Marimon Asprer destaca per la seva arbreda que alberga 94 exemplars de plàtan d’ombra (Platanus x acerifolia), amb una alineació doble que ressegueix la llera del riu Daró.  Són arbres centenaris i els més vells daten de l’any 1880. Actualment, els plàtans del Passeig tenen un tronc de 7 m, on s’hi troba la creu; l’alçària total dels arbres pot arribar fins els 17-18 m. El perímetre mitjà del plàtans, mesurat a 130 cm del terra, és de 269 cm, equivalent a uns 86 cm de diàmetre.

Amb el pas dels anys s’ha fet palès un decandiment progressiu d’aquests plàtans i, per això, l’any passat es va encarregar a un tècnic especialista, en arbrat urbà, un estudi de l’estat fitosanitari dels arbres del Passeig. L’informe final de l’estudi posa de manifest que un 60% dels plàtans del Passeig presenten una manca de vitalitat i un estat de decadència en diferents graus causat per diversos factors que actuen de forma sinèrgica: l’edat avançada dels arbres, les podes a brocada del passat, l’elevada compactació del sòl (el que dificulta de manera significativa l’aireig i les disponibilitats d’aigua i de nutrients), el canvi climàtic  i l’existència de diversos fongs i d’insectes patògens (com el tigre del plàtan). Les fortes sequeres i l’increment de la temperatura dels últims anys no fan més que augmentar de manera significativa, la debilitat i la manca de vigor dels plàtans. Cal recordar que el plàtan és un arbre que viu molt bé en condicions de ribera i on se’l troba de forma natural.

Aquests arbres van ser podats de forma molt severa (poda a brocada) l’any 1972, ara fa 48 anys. Però segons es pot apreciar en la foto adjunta de l’any 1972, aquests plàtans ja havien estat brocats anteriorment  de forma molt més dràstica (possiblement el 1930-40). Tots ells tenen la creu en una mateixa alçada de tronc (7 metres). I aquests talls, en seccions de gran calibre, han evolucionat en el temps fins a desenvolupar grans cavitats, amb atacs de fongs xilòfags que originen processos de descomposició i podridura de fusta molt importants. 

Els atacs periòdics (any rere any) de diversos patògens, plagues com el tigre del plàtan, i malures com el fong de la cendrosa, provoquen seques del fullam, molt abans que arribi la tardor; en alguns anys, aquests atacs han estat força importants (com els del 2016 i 2017), deixant la capçada a mig estiu en un estat molt afectat (amb molt poca capacitat fotosintètica). Per aquestes afectacions (el tigre del plàtan i l’esblanqueïment de les fulles) els tractaments amb productes autoritzats (cada cop més restringits per temes de salut pública) no són efectius.

L’informe recomana seguir un Pla d’Actuació, adoptant un seguit de mesures correctores (bé preventives, pal·liatives i/o curatives) per ajudar a recuperar la vitalitat dels arbres, per reduir el risc de fractura i prevenir danys futurs de major gravetat. Una d’elles, és una mesura innovadora per a la revitalització dels plàtans del Passeig, que s’ha dut a terme enguany. Ha consistit en injectar en el sòl del passeig -a una profunditat de fins a 1m- aire comprimit per generar galeries de ventilació, conjuntament amb sorres, substàncies bioestimulants, fertilitzants o hidrogels. Aquesta tècnica permet millorar el sòl útil per l’arbre, es potencia així el desenvolupament del seu sistema radicular.