Ruta de plaques indicatives pels punts d’interès del 6 d’octubre de 1869

Amb l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que va destronar Isabel II i el seu règim, va arrencar un període que es va anomenar democràtic. Els republicans que al costat dels liberals progressistes havien col·laborat en la Revolució van sentir-se traïts quan les Corts Espanyoles van aprovar una Constitució centralista i monàrquica el juny de 1869. Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà, de Cassà de la Selva, de Llagostera… Quan van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal. Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.

L’alçament republicà federal va tenir ressò a la premsa internacional i va ser força comentat l’anomenat Foc de la Bisbal. El resultat va ser un triomf de tots els combatents que s’havien concentrat a la vila bisbalenca: l’exercit governamental atacant es va retirar a Girona a buscar més reforços davant l’aferrissada resistència dels combatents a les barricades, després d’haver capturat amb engany el diputat Pera Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, qui presidia la Junta Revolucionària del districte concentrada a la Bisbal. Finalment, quan l’exèrcit del govern tornà a la població amb més nombre de soldats, els republicans es van dispersar, veient-se en inferioritat numèrica davant d’un exèrcit regular ben armat.

El 2019 va fer cent cinquanta anys i del 3 al 6 d’octubre, de dijous a diumenge, el municipi va acollir un ampli ventall d’actes commemoratius dels fets del 6 d’octubre de 1869. Entre ells, el toc de someten a 5 campanars de la Bisbal i rodalies: