Serveis

Contacte

Àrea de Cultura
Edifici Mundial
Carrer Estació, 4
17100 – la Bisbal d’Empordà
Tel: 972 642 593
cultura@labisbal.cat

Teatre Mundial
Edifici Mundial
Passeig Marimon Asprer, 10
Tel: 972 642 593
cultura@labisbal.cat

Biblioteca Lluïsa Duran
Passeig Muriel Casals, 28
Tel: 972 64 21 79
biblioteca@labisbal.cat

Escola Municipal de Música Conrad Saló
Edifici Mundial
Passeig Marimon Asprer, 12
Tel: 972 646 737(ext. 6)/647 83 37 53 
 info@escolaconradsalo.cat

Servei de Català
Edifici Mundial 
Passeig Marimon Asprer, 12
Tel. 97264 34 90 
labisbal@cpnl.cat
https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlgirona/bisbal/

Escola de Teatre La Bisbal d’Empordà
Edifici Mundial
Passeig Marimon Asprer, 10
Tel: 646 83 78 99 / 650 56 79 64
la.palpuda@gmail.com

Carrer Foc de la Bisbal

Mateu Casamiquela

Segons el padró de 1869 (1) vivia a la casa d’aquest carrer, al número 1. Aquesta casa fa cantonada amb el carrer Santa Maria del Puig, després de la volta. Aleshores la botiga que regentava aquesta família tenia el número 25 i en l’actualitat té el número 10. Estava casat amb Anna Pi i tenien sis fills: Adelaida (2), Joan, Vicenç, Jeroni, Maria i Pietat. 

L’estructura de la casa era de tres plantes. A baix, al carrer Santa Maria del Puig, hi havia la botiga familiar de roba; a l’actual carrer Foc de la Bisbal, hi tenien el celler que al primer terç del segle XX esdevindria un taller de cadires de la família Sais. La botiga de roba no correspon en extensió amb l’actualitat, n’ocupava únicament la meitat, fet que es pot apreciar amb els dos tipus d’enrajolat. L’altre costat, on a l’actualitat hi ha un aparador, era un forn de pa, llogat a una altra família. Al primer pis hi havia la cuina, menjador i diferents saletes per rebre visites, cosir o llegir. Al segon pis hi havia exclusivament les habitacions. A les habitacions, s’hi anava únicament a dormir, no hi havia finestres i la ventilació de la cambra depenia exclusivament de la porta. El tercer pis era del servei, amb un dormitori al qual s’accedia directament des de l’escala, una petita cuina de 5 m², una cambra d’uns 16 m² amb safareigs i llar de foc per fer la bugada i un ampli rebost. La quarta planta que veiem a l’actualitat no existia, era teulada i terrat. Hem de tenir en compte que era classe mitja, no benestant. El servei eren una o dues noies que ajudaven l’Anna a cuidar la mainada, a fer els dinars familiars, la bugada i la neteja d’una manera puntual i quan l’economia familiar s’ho podia permetre. Per tant, l’Anna i les seves tres filles, Adelaida, Maria i Pietat, feien també tasques de la llar. L’Anna, la trobem en el padró municipal de 1827 (3) com a minyona d’un advocat, Martí Casabó; tenia aleshores 8 anys, fet que denota la seva procedència humil i que la seva família l’havia posada a servir a canvi de la vida.

En Mateu Casamiquela era un cabdill dels sometents de la Bisbal. L’anomenen El Capità a la barricada del carrer 6 d’Octubre de 1869 (4). Els sometents eren un cos parapolicial per a la defensa del territori dels malfactors. Eren civils armats i organitzats en barris. La Bisbal tenia cinc barris, més Sant Pol. Cada barri triava el seu cap i els diumenges al matí feien instrucció. Estaven obligats a ser del sometent els homes d’entre 16 i 60 anys. En Mateu no era cap universitari, no tenia estudis superiors. Però era un home molt llegit i els pocs llibres que ha deixat en donen fe (5). Com que les tasques a les cases ja les feien les dones, ells tenien temps per anar a fer tertúlies polítiques o a llegir els diaris en els casinos i cafès. Per tant, els sometents pensaven per ells mateixos i consideraven el seu cos com una eina de participació ciutadana. Si el 6 d’octubre de 1869 va ser considerat per a l’Estat com un acte de traïció, per als sometents va ser un acte de responsabilitat. 

L’Estat, tant si era absolutista, progressista com republicà federal, intentava controlar els sometents amb reglaments i sancions. Car, per una banda, era molt pràctic perquè hi havia gent del territori que feia tasques policials i de l’exèrcit amb molta més eficiència, tal com es va demostrar a la Guerra del Francès. Però, per una altra, eren incontrolables i crítics amb el govern, i si consideraven que no feien bé les coses es revoltaven. Per tant, el sometent no tenia una tipologia política establerta ni homogènia. El sometent del 6 d’octubre de 1869 era federal, però els carlistes, clarament ultraconservadors, van intentar aixecar el sometent el 1873 (6) per anar en contra de la I República Espanyola i aquesta va reaccionar anul·lant el sometent el febrer del mateix any perquè no hi havia manera de diferenciar qui era simpatitzant o bé opositor. Però el novembre de 1875 es restableix, en plena Restauració Borbònica, per fer front justament als carlins en la III Guerra Carlina (7) 

(1) Padró de la Bisbal 1869.

(2) Era la filla gran i no surt en el padró del 1869 perquè ja s’havia casat i no vivia a la casa familiar.

(3) Padró de la Bisbal 1827.

(4) Eco Bisbalense 6/10/1888, pàg. 2

 El federal Pere Caimó 1819-1878. Josep Clara i Àngel Giménez

(5) Don Quijote de la Mancha. Cervantes

 Pi y Margall y la política contemporánea. Tomo I y II

 La política y sus misterios.

 Gramàtica de la lengua castellana. De la Real Academia Española.

 La Revolución Francesa 1792-1795. Alfredo Opisso.

 Les Misérables. Víctor Hugo

 Tradiciones argentinas. Doctor P. Obligado.

(6)Disposicions de José Antonio Turon i Prats, general en cap de l’Exèrcit de Catalunya. BOP de Girona 17/12/1873, núm.151, pàg. 2

(7) Disposicions de la Capitania General de Catalunya. BOP de Girona 10/11/1875, núm. 135, pàg. 2

 

Text: Montse Sais i Sabater