Pere Caimó és un figura llegendària de l’Empordà del vuit-cents. Nascut el 1819 va liderar la més important insurrecció republicana federal d’aquell segle. Va portar el que s’ha qualificat d’exèrcit de tapers del suro, en gran mesura empordanesos (uns tres mil), a declarar la República a Girona. Van haver d’enfrontar-se a l’exèrcit espanyol a la Bisbal. Va ser el 6 d’octubre de 1869. Tot i haver passat gran part de la seva joventut a Puerto Rico, aquest indià va tornar al seu Sant Feliu de Guíxols natal on es va convertir en un activista incansable per les llibertats. Va ser alcalde de la ciutat i el diputat a Corts més votat per la seva demarcació. Després del Foc, va ser empresonat, condemnat a mort, amnistiat i exiliat, sempre tornant a la brega per la República i els drets democràtics que Madrid negava.  

Per saber-ne més:

(1) Josep Clara i Àngel Jiménez. El federal Pere Caimó 1819-1878. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1975.

(2) Pedro Caimó. Sucesos de la Bisbal y su distrito. Reseña de la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869. Barcelona: Librería Española l. López, editor, 1870. Se’n va fer una segona reedició al 1934 amb annexos.

Text: Toni Strubell